Compaginar feina privada i oposicions: quan té sentit deixar-ho tot i quan no

Hi ha una pregunta que torna sempre: val la pena deixar la feina privada per preparar-se a jornada completa?

La resposta curta és que depèn de coses molt concretes, no d'intuïció. I la majoria de gent que ho decideix malament ho fa perquè només mira una variable: el temps. Falten almenys dues variables més que solen quedar-se fora del càlcul: els diners de veritat (no els que t'imagines) i la reversibilitat de la decisió.

El càlcul que la gent no fa

Deixar la feina et dona més hores al dia, això és cert. Però més hores no és el mateix que millor preparació. Si ja portes mesos estudiant compaginant-ho, el teu rendiment per hora normalment és més alt que el d'algú que comença de zero amb tot el dia lliure i sense hàbit d'estudi. La disciplina no apareix perquè tinguis temps, apareix perquè ja l'has entrenat.

El que sí que canvia deixant la feina és la pressió psicològica: si no aproves, no tens coixí. Això per algunes persones és motivador. Per d'altres és paralitzant. No hi ha resposta universal, però és honest reconèixer quin dels dos ets abans de decidir-ho.

El que gairebé ningú comprova abans: l'atur

Aquí ve la part que canvia el càlcul de veritat. Si dimiteixes voluntàriament per preparar-te oposicions, no tens dret a cobrar la prestació per atur, encara que portis anys cotitzats. El sistema de protecció per desocupació està pensat per a qui es queda sense feina en contra de la seva voluntat, no per a qui decideix marxar. La llei preveu algunes excepcions (trasllat geogràfic forçós, modificació substancial de condicions de treball, impagament de salari, entre d'altres), però cap d'aquestes encaixa amb "deixo la feina per estudiar".

Això vol dir que el teu "coixí econòmic" no pot comptar amb cap ajuda pública mentre preparis les oposicions. És estalvi propi, o no és res. Si el teu pla passava per "ja cobraré l'atur mentre estudio", és el moment de revisar-ho abans de presentar la baixa, no després.

L'opció intermèdia que molta gent no coneix: l'excedència voluntària

Dimitir no és l'única via per guanyar temps complet. Si portes almenys un any a la mateixa empresa, l'Estatut dels Treballadors (article 46.2) et permet demanar una excedència voluntària, d'entre 4 mesos i 5 anys, sense sou.

No és una xarxa de seguretat perfecta, i cal ser honest amb les seves limitacions:

• No et reserven el lloc de treball. Tens un dret preferent de reingrés quan hi hagi una vacant d'igual o similar categoria, però no una garantia automàtica.

• El temps en excedència no compta per antiguitat ni per calcular una futura indemnització.

• Per tornar, has d'avisar amb antelació i tornar a sol·licitar la incorporació; si no ho fas, perds el dret.

• Els detalls concrets (preavís, procediment exacte) poden variar segons el conveni col·lectiu, així que val la pena confirmar-ho amb RRHH o un graduat social abans de decidir-te — això no és assessorament legal personalitzat.

Amb tot, per a moltes persones és una via molt millor que dimitir directament: si no aproves en el termini que t'has donat, no has cremat el pont de tornada a la teva feina actual, encara que no sigui una garantia al 100%.

Quan sí que té sentit

• Quan portes com a mínim un any de preparació i el que et falta és consolidar, no començar de zero.

• Quan tens un coixí econòmic real —estalvi, no atur— per aguantar mesos sense ingressos.

• Quan la convocatòria que et prepares té data propera i concreta, no un "algun dia sortirà".

• Quan portes almenys un any a la mateixa empresa i pots optar per excedència en lloc de dimissió: et dona temps complet sense tancar la porta del tot.

Quan no té sentit

• Quan encara no has fet cap convocatòria real i no saps com reacciones sota examen.

• Quan el coixí econòmic depèn de "ja cobraré l'atur" — no el cobraràs si la baixa és voluntària.

• Quan la motivació principal és fugir de la feina actual, no entrar a l'administració. Són dues coses diferents i la segona s'acaba notant a mig procés.

• Quan portes menys d'un any a l'empresa: no tens dret a excedència, i dimitir vol dir tancar la porta sense cap xarxa de seguretat legal.

El terme mitjà que ningú ven bé

No cal triar entre tot o res. Reduir jornada si l'empresa hi accedeix, demanar l'excedència voluntària quan hi tens dret, o blindar blocs fixos d'estudi setmanal solen donar millor resultat real que l'"ara ho deixo tot" fet amb pressa. La clau no és quantes hores tens lliures, és quantes n'aprofites de veritat — i quantes portes deixes obertes per si les coses no surten com esperaves.

Si el que et frena és no saber per on començar amb el temps que ja tens, aquest és el moment de mirar convocatòries actives i posar-te un objectiu concret, no abstracte.